Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

martes, 18 de marzo de 2014

Trobada de Santuaris de Catalunya i Balears

Grup de preveres i laics mallorquins assistents a la trobada.
Al mig, el P. Manuel Soler en representació del santuari de Lluc.
Els dies 10 i 11 de març férem l’anual trobada de Santuaris. Ja en duim 35 reunint-nos els qui treballam en algun santuari o ermita. Ara, dels fundadors de les trobades només en queda un, Ms. Ramon Rossell d’Andorra, al servei del santuari de Meritxell.

Enguany el tema de fons fou el marc sobre la nova evangelització i el llenguatge de la fe. Però concretament com integrar al turisme religiós la riquesa artística, cultural i històrica que contenen els santuaris.

L’entorn d’un santuari, com és sovint la llegenda de la imatge, la natura que l’envolta, l’art i la historia dels edificis, el silenci i les trobades amb els qui acullen: tot aquests elements poden i haurien de ser evangelitzadors. Caldria que es convertissin en un reclam del sagrat en un món que se n’allunya.

De Mallorca hi assistiren 12 persones entre preveres i laics, representants de diferents santuaris. En nom de Lluc hi assistí el P. Manuel Soler, que té la tasca d’atendre els pelegrins. A més dels encarregats de santuaris de Catalunya hi havia personal també interessat d’Andorra (Mare de Déu de Merritxell) i de la part de la Catalunya francesa francesa (Notre Dame de Sabart). Un total d’una cinquantena de persones, gairebé meitat laics i meitat preveres..

La trobada d’enguany tingué lloc a Sitges, comarca del Garraf, diòcesi de Sant Feliu. L’estada fou a un hotel, però les celebracions es feren al santuari de la Mare de Déu de Vinyet (Sitges) i a la Basílica de Sta. Maria de Vilafranca del Penedès. Es visitaren altres santuaris i Esglésies: S. Sebastià dels Gorgs, Sta. Maria de Sarroca, S. Francesc i S. Bartomeu de Vilafranca.

Església de S. Martí Sarroca a l'Alt Penedès
S. Sebastià dels Gorgs, antic cenobi benedictí
al municipi d'Avignonet del Penedès

Donà la benvinguda el Sr. Bisbe Agustí Cortès, President del Secretariat, mentre que coordinà la trobada el P. Josep Sanromà, monjo de Montserrat i coordinador del Secretariat. De seguida es tractà el tema del projecte artístic i evangelitzador de Catalonia Sacra.


El Sr. Daniel Font abundà sobre el projecte de Catalonia Sacra. La intenció no es limita a restaurar el patrimoni, sinó que alhora es marca determinats objectius. La idea va prendre cos l’any 2009 i va néixer amb unes quantes inquietuds: fer prendre consciència de la riquesa i importància del patrimoni cultural i artístic. Afavorir-ne l’accés a la gent tot preparant-la perquè puguin fer un camí vers l’experiència del sagrat. Explicar, donar les màximes raons del per què del patrimoni. Generar activitat econòmica per poder mantenir edificis i altres obres d’art. Ajudar a cada bisbat a fer el seu propi camí. Establir llaços amb el món del turisme, cosa que implica traçar unes rutes de monestirs, d’esglésies de muntanya, del romànic, etc.

El pal de paller del projecte es situa a la web www.cataloniasacra.cat. Allà s’hi troba molta informació. Es presta molt atenció a les noves tecnologies (web, facebook, twitter, butlletins electrònics...). Es vincula el projecte amb les institucions patrimonials i turístiques. En aquest context hi tenen cabuda els santuaris.    

El segon tema versà sobre com visitar una Església per entendre’n el significat dels espais, la funció del patrimoni, la riquesa de l’art, les ressonàncies litúrgiques. Amb gran claredat d’idees i no menys coneixements va explicar-ne el contingut el Sr. Marc Sureda, també membre de Catalonia Sacra.

L’endemà, a una taula rodona hi participaren cinc laics explicant la seva tasca. Es titulava: L’enriquiment dels laics a partir del seu treball en el santuari. Dugueren la veu cantant: Magdalena Lladó (Casa natal de Sta. Catalina Tomàs, a Valldemossa); Margalida Martorell (Sant Blai, a Campos); Josep Isern (La Misericòrdia, de Canet); i Joan Vilamassana (Sata. Maria ,de Lluçà).

L’última xerrada versà sobre què demanen els pelegrins/visitants al santuari i hi prengueren part cinc encarregats d’altres tants santuaris. Glosaren diverses experiències d’acollida, així com algunes anècdotes més significatives referent a la vida del lloc. Foren els protagonistes el Sr. Daniel Boulanger, del sud de França; Mn. Ramon Rossell, de Meritxell; Mn. Josep Casals, de Lourdes de Prat de Llobregat; Mn. Lluís Bonet, de la Sagrada Família; Gna. Rosa Julibert, de Puiggraciós.

La trobada s’avaluà molt positivament, entre altres coses, per la confiança que es va generant entre els participants. Alguns ja fa molts anys que hi assisteixen. Complagué força el fet que no hi hagués tantes conferències i es poguessin visitar diferents Esglésies i santuaris, per cert, amb guies competents i relacionats amb Catalonia Sacra.  

Una conclusió, més experimentada i intuïda que escrita i explicada, és la de que el santuari és encara ­­­-o tal volta s’ha de dir que torna a ser-ho-­­ un nou espai de reclam vers el sagrat enmig d’un món que l’ignora massa sovint. La nostra societat desconeix el que significa i implica el sagrat, tanmateix cerca la manera de suplir aquesta mancança. Al llarg de la recerca hi ha qui s’apropa als santuaris, de vegades en silenci, de vegades fent preguntes. Aleshores és molt important la resposta que se li dóna, l’acollida que experimenta. Serà el moment de comunicar-li l’alegria cristiana, el goig de la fe, el goig de l’evangeli.


Acabada la trobada amb ve al cap allò de que he sentit alguna vegada: les pedres tenen ànima. Les pedres dels santuaris certament conserven dins el seu interior molts secrets. Damunt elles els segles hi han acumulat nombroses experiències. A l’entorn del santuari s’hi han anat apilant experiències gojoses, emocions de tota mena. Les pedres han sigut testimonis de llàgrimes i somriures. S’han convertit en finestra per tal d’obrir horitzons de transcendència als pelegrins. I encara han de dir moltes més coses, però saben que tenen temps i per això ni criden, ni s’apressen. Les seves credencials són la tranquil.litat, la pau i el silenci. Precisament els atributs que més sedueixen als pelegrins.
Manuel Soler Palà, msscc

No hay comentarios:

Publicar un comentario