Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

martes, 15 de abril de 2014

El Plant de la Verge

Quan arriba el divendres Sant els blauets envolten “Nostra Dona” tot escoltant i formant part activa d’“El plant de la Verge”. Un any més es recita aquesta valuosa peça literària. Cada vegada són més els fidels –tot i ser un grup minoritari- que pugen la muntanya per tal d’escoltar les lamentacions fruit de la devoció i el sentit estètic de Ramon Llull. 



La forma literària del “Plant”

Una de les obres de Ramon Llull, i de les més valuoses, és l’anomenat Plant de la Verge. En el text, la Mare de Déu es lamenta dels sofriments del seu Fill al llarg de la passió. Té escenes molt properes a les de l’actual Viacrucis.

Les formes literàries que empra el mestre estan normalment al servei de la divulgació teològica i, en aquest cas, al de la devoció i el sentiment. Per a Llull la literatura és una eina gràfica que té un valor expressiu, persuasiu i didàctic, molt apte per a transmetre un missatge de fe amarat de passió.

El Plany de la Verge correspon a un gènere elegíac que es desenvolupà als Països Catalans durant l’edat mitjana sota les denominacions de plany, complanta o lamentació. El que ens ocupa, de Ramon Llull, tengué una gran difusió des de finals del segle XIII fins al segle XV.

La recitació al Santuari

El Santuari de Lluc ja fa una desena d’anys que ha volgut recobrar aquesta valuosa peça literària plena alhora d’emoció, tendresa i sentiment. Fins fa dos anys es recitava el Dissabte Sant, però ara es fa el Divendres Sant per les seves similituds amb el Viacrucis.

Els blauets complementen la recitació del text amb el cant intercalat d’estrofes de l’Stabat Mater de Pergolessi. I a un determinat moment envolten la Nostra Dona suggerint que el poble fidel vol consolar la pena i solitud de la Mare de Deu.

El conjunt, recitat per Caterina Valriu -que fa de Nostra Dona- i relatat per Gabriel Camps -que fa de cronista- esdevé commovedor. Ambdós lectors del Plant són professors a la Universitat de les Illes Balears.

No se sap d’altra parròquia o institució als Països Catalans que representi aquest text del Fill major de la nostra raça, com és conegut Ramon Llull, per la qual cosa aquesta cita del Divendres Sant a Lluc, que combina devoció amb música i literatura de qualitat -d’una manera singular i atractiva-, esdevé un referent en el calendari de les celebracions de Setmana Santa al nostre país.


Paraules introductòries

Abans de començar la recitació, i amb la intenció de que els assistents copsin millor el que es fa, es diuen unes paraules que posen en context. Són les següents.

Representarem ara el Plant de la Verge. De la passió i el desconhort que tingué nostra Dona de son fill, escrit pel beat Ramon Llull en el segle XIII.

El tema del plant abunda en la literatura piadosa de l'Edat Mitjana. És com una Passió contemplada amb els ulls de la Verge Maria, a la manera d'un viacrucis recorregut a partir dels sentiments de la Mare de Jesús.

Diuen que, cap dels plants provençals i francesos, no es pot comparar amb el del beat Ramon. Segons Ramon d'Alòs-Moner, el text de Ramon Llull “és, certament, un dels més importants en tota la literatura del temps, per la seva extensió, força dramàtica i majestat dels versos, tot en conjunt”.

Nosaltres l'hem acurçat en catorze estacions i hem actualitzat lleument el seu mallorquí antic i preciós.
Seguir el plant amb devoció, serà una bona manera de fer els passos vora la Mare de Déu de Lluc, Ella que, “per les passades dolors”, ens quedà morena per tots els segles.

El final del Plant

Les darreres paraules del “plant” teixeixen unes idees i sentiments dignes d’admirar i rumiar. Molt escaients en el dia de Divendres Sant.

Finit és aquest plant, que és tan dolorós,
                        de la Verge regina, mare de pecadors,
                        el qual vol que cantin els grans i els menors
                        la dolça donzella, qui és dona d'amors.

Perquè jo, Ramon Llull, qui del cant tinc dolors,
                        el don als uns i als altres a fi que les llangors
                        recordin de nostra Dona, i comprenguin llavors
                        la passió continuada per cristians senyors
                        que crucifiquen pobles, com Jesús i els malfactors.

                        I si nostra Dona, al cel, hagués dolors,
                        puix tan poc honram son fill, els tindria majors.

                        A vós, Verge regina, coman aquest cant d’amor.




1 comentario:

  1. Aquest final del Plant és molt evocador del dolor de Maria, nostra Dona.
    I deu ser preciosa la representació en Divendres Sant. L'enhorabona

    ResponderEliminar