Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

domingo, 18 de octubre de 2015

Trobada de santuaris a Guadalupe

Cada dos anys tots els santuaris de l'Estat espanyol són convocats per a una trobada d'intercanvi d'experiències i també d'aprofundiment acadèmic entorn del que succeeix als santuaris. Per descomptat que a la cita només hi assisteix una petita minoria, però normalment son els de més nomenada. Lluc hi va ser present a través del P. Manuel Soler Palà.


Introducció i escenari

Fou organitzat pel Departament de Santuaris, Peregrinacions i Pietat popular. Hi assistiren unes 70 persones. Ens visitaren uns cinc bisbes al llarg de la trobada que tingué lloc del 30 de setembre al primer d'octubre. El lema era: muéstranos a Jesús.

L'escenari, el santuari i monestir de Guadalupe, té uns inicis llegendaris, com tants d'altres llocs semblants. La imatge va vestida, com era costum segles enrere, però també perquè es troba en un estat deplorable, segons explicava el Prior franciscà del monestir. El lloc té molta història per les visites de diferents reis de Castella i del descobridor de les Amèriques. 

No em propòs fer una relació del que veiérem i escoltàrem, sinó simplement de reproduir unes notes telegràfiques del que em va semblar més interessant. La primera ponència la féu el bisbe auxiliar de Barcelona i president de la Comissió de Pastoral de la CEE, en la qual se situa la pastoral dels santuaris.

El títol de la ponència: el rostre de Jesús present en els escrits del Papa Francesc. Feia al.lusió a un rostre alegre que ens encomana l’alegria. Però el nostre cor pot esdevenir trist si es tanca i no deixa entrar els altres. Es remetía al rostre d’una Església en sortida. Hem de sortir de la pròpia comoditat, com Abraham i Moisès. Hem de caminar vers les perifèries existencials. Finalment abundava sobre el rostre de la misericòrdia. La misericòrdia triomfa del judici. El poder de Déu es mostra exercint la misericòrdia (S. Tomàs i la litúrgia).

Experiències: una pastoral des del cor

El que s’espera del santuari és que sàpiga acollir. Aquesta és la seva missió principal. A diferencia de la parròquia atorga més relleu al misteri, accentua el paper de la natural, la relació de germanor entres les persones, la comunió amb els avantpassat, la identificació amb una mateixa cultura…

L’ambient del santuari és més anònim i molta gent avui dia necessiten alliberar-se de les mirades poc amables del proïsme. Tothom hi té cabuda: l’estranger, l’immigrant, el refugiat, el visitant casual…

Sovint el pelegrí és hostil a l’Església i la parròquia. El Santuari pot reconciliar-lo i per això ha d’acollir i tenir les portes obertes. El pelegrí és favorable a la confidència, viu moments de preocupació o sofriment, o goig o agraïment… Convé escoltar-lo. L’espiritualitat dels qui estan al front del santuari és la de l’acolliment.

Acollida en els aspectes materials: instal.lacions, materials litúrgics, audiovisuals… Endemés convé planificar les activitats i demanar opinions al respecte. Per això és necessari que no tot ho faci un, que hi hagi un grup de pastoral que funcioni.

Un projecte social a Arantzazu

El Rector explicava que en un clima de crisi trobaven que havien de fer alguna cosa favorable als qui més la pateixen. Així combregaven amb els necessitats, imitaven S. Francesc (són franciscans) i aportaven un poc d’alegria als més pobres.

Atorgaven una estada de tres dies al monestir tot pagat. Se’ls oferien visites guiades a diferents llocs: el parc, centre d’interpretació... Se’ls oferien tallers de música o pintura, visites al museu...

Sempre tenien plena llibertat per escollir el que més agradàs. No se’ls exigia cap gest de caire religiós. Estava obert a qualsevol religió. Els grups escollits s’elegien segons peticions i possibilitats: síndrome down, discapacitats físics o psíquics...

Les atencions es tenien a través dels voluntaris. Molta gent ha quedat agraïda i també admirada d’aquestes actuacions. Ha servit per concientitzar voluntaris, gent de dins i de fora.

Del finançament els projectes se n'ocupa el govern basc al qual se li ha presentat previament. També se n'interessen les campanyes que es fan entre els feligresos a la quaresma.

Què podem fer a l’any del jubileu de la misericòrdia

· Crear una atmosfera religiosa, captivar el pelegrí ajudant-nos del misteri del lloc (sobretot si hi té un paper important la natura) i de les tradicions.
· Tenir cura de les celebracions i homilies.
· Tenir ben present el paper central del Crist ressuscitat, sense menysprear els gestos de religiositat popular.
· Promoure la formació de laics i confrares, així com converses als nuvis, joves i altres grups. Aprofitar les webs que es tenguin i remetre’ls a elles.
· Proporcionar material informatiu sobre el santuari i oracions significatives.
· Obrir portes físiques, però també les espirituals, és a dir: disposició a escoltar, a obrir-se a les “perifèries existencials”, a la pastoral de divorciats.
· Un possible lema: la Mare de Déu, consol dels penitents i esperança dels pobres.
· Programar algun projecte de caire social, per modest que sigui.                                                                                            
Manuel Soler Palà, msscc





No hay comentarios:

Publicar un comentario