Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

viernes, 4 de diciembre de 2015

Crònica de novembre 2015

Lluc dia a dia / Ramon Ballester Vives


1.Festivitat de Tots Sants. Un dia ennigulat i fredolenc obre aquest mes. A l'Ofici de les 11:00 hi concelebra Mn. Joan Darder, Canonge de La Seu. Al final de l'Eucaristia, càntics de l'Escolania, pregàries i un respons per a tots els germans difunts davant la làpida de la sepultura dels Col·legials. No es fa l'acostumada processó cap al cementeri perquè el temps no acompanya.

Al camp de futbol i al lloc de les antigues acampades, devers 80 rulots de l'Associació Balear Cultural Es Siurell (ABACES) hi fan estada aquest cap de setmana.

4. Venen a Lluc des de Manacor els esposos Antoni Llull i Isabel Bonnin per donar gràcies pel 50 aniversari del seu matrimoni. Assisteixen a la Missa i a la Salve dels Blauets.

7. El P. Manuel Soler fa el baptisme de Maria Ignativosyan. És filla de Karen Ignativosyan i d'Armine Gevorgyan, originaris d'Armènia i ara residents a Mallorca; són catòlics ortodoxes.

A les 17:00 celebra la Missa a la Capella del Santíssim, el prevere Giovanni Sini que és Rector de la Parròquia della Salette De Olbia (Sardegna); ve acompanyat d'un grup de pelegrins.

8. A l'Ofici hi participa la tradicional peregrinació de l'associació Gent Gran del Camp Redó de Palma. Concelebra Mn. Giovanni Sini. Després tenen un dinar de fraternitat a l'Acolliment del Centenari.

A la Missa de les 12:00 donen gràcies a Déu pels 50 anys de matrimoni , els esposos José Mª Quintas i Mª Dolores Moreno; tornen a fer beneir els anells en recordança  i pregària de fidelitat.

12. I Jornades de Turisme Religiós a Mallorca. Amb la coordinació de l'historiador Pere Fullana Puigserver, el Santuari de Lluc i la Universitat de les Illes Balears han convocat aquestes Jornades perquè el turisme religiós  està considerat com una de les modalitats en auge. «Entenem aquest fenomen en un sentit ampli, protagonitzat per individus i col·lectius que s'interessen per la religió com a fenomen cultural, com un mostrador de patrimoni, però també com una oportunitat de descobrir espais i experiències que apareixen inclosos en les principals rutes turístiques d'èxit».



Aquest matí, després de la presentació i inauguració de les jornades, la Dra. Sílvia Aulet de la Universitat de Girona ha fet la conferència inaugural «Competitivitat del turisme religiós en el marc contemporani: els espais sagrats i el turisme». Després una taula rodona amb Llorenç Lladó, coordinador diocesà de Pastoral de Santuaris, Pere Muñoz, gestor d'espais religiosos i Sebastià Amengual, donat del Santuari de Gràcia sobre «Missió, usos i gestió dels espais religiosos. La seva relació amb el turisme» que fou molt animada.


Després de dinar, Pere Fullana i Pere Muñoz  parlaren del «Passat, present i futur  de la gestió cultural dels espais religiosos a Mallorca : gestionar amb el cor». A la basílica magnífic concert de L'Escolania amb el cant de La Sibil.la de Maria Rosselló i el Plant de la Verge de Ramon Llull que recitaren Gabriel Camps com a cronista i Maria Isabel Ripoll com a Nostra Dona amb les interrupcions del Stabat Mater de Pergolessi que acompanyaven els Blauets.



Finalment dues interessants conferències a càrrec de Marco Antonio Robledo de la UIB  «Turisme Espiritual» i Mn. Joan Bauçà, Degà de La Seu, «La Catedral de Mallorca : l'equilibri entre la funció litúrgica i religiosa; la demanda turística i la magnitud del manteniment» que obriren un debat molt viu i participat.

13. Segona Jornada de Turisme Religiós a Mallorca. Jaume Garau obri el programa amb la conferència «El Turisme cultural: patrimoni i producció i territori» com alternativa al turisme de «sol i platja» cada vegada més emergent que cal valorar-lo, ser creatius i a la vegada no massificar-lo. A continuació, Jaume Mateu Lladó, parla de: «Els paisatges culturals patrimoni mundial com instrument de gestió territorial: el cas de la Serra de Tramuntana». Sebastià Serra Busquets a «Turisme cultural: anàlisi i perspectives de futur» destaca el gran i divers patrimoni cultural que tenim i que mereix ser més estudiat, valorat i donat a conèixer a molts nivells (ensenyament, etc.).

El capvespre, Maria Margalida Novo a «La gestió cultural i turística dels monestirs de clausura del centre històric de Palma» recorda la problemàtica que suposa a les comunitats de vida contemplativa el manteniment dels edificis i patrimoni cultural/religiós que tenen i els espais i temps de pregària que defineixen la seva identitat. La darrera conferència de Miquela Forteza Oliver «Serra de Tramuntana: passat, present i …futur? Història del turisme a la Serra» insistí en la conservació i projecció  de cara al turisme d'aquest  patrimoni històric.

Finalment l'acte de cloenda i lliurament de certificats.

19. Ve un bon grup de gent major de Son Servera. A més de visitar la Mare de Déu assisteixen a la Missa que celebra el P. Prior i després al cant de la Salve. Pel dinar una torrada a l'Acolliment del Centenari molt animat.

Nota. Cal destacar, per a la història del Santuari, la ingent i acurada tasca que està  fent el P. Ricard Janer classificant i arxivant tot els objectes de les presentalles, així com documents populars, elements diversos , fotografies , etc. La seva dedicació per a guardar ben ordenat tot aquest material és molt d'agrair i de gran valor històric.

20. El president Utz Claassen i equip directiu del R.C.D. Mallorca passen una jornada a Lluc. A més de visitar el Museu, tenen una reunió de treball a una sala de l'hostatgeria.

21. Martí Serra, antic blauet que fou un brillant sibil.ler, ve amb un grup del seu curs per visitar la Mare de Déu  i, després els convida a un bon arròs pobler.

22. Jesucrist Rei i Santa Cecília. Aquest és el darrer diumenge de l'any litúrgic i es celebra la Solemnitat de Jesucrist Rei i la festa de Santa Cecília. A l'Ofici el P. Prior dóna la benvinguda a l'Associació de Veïns i Gent Gran de La Soledat de Palma i a un Grup de Quintos del 70 de Sant Jordi. Al moment de les ofrenes, a més d'una gran composició de flors es presenten alguns instruments musicals de l'Escola de Música de l'Escolania recordant el patrocini de Santa Cecília. Al final de l'Eucaristia, un petit concert instrumental en honor de la Patrona dels Músics que es una digna mostra del progrés musical que es rep a l'Escolania.

24. Baixada important de la temperatura. De bon matí el termòmetre marca 0 graus de mínima i veim el Puig Galileu coronat amb la primera nevada.

25. Al Palau Episcopal es fa la segona reunió del Patronat de la Fundació Santuari de LlucHi participen Mons. Xavier Salines, Bisbe de Mallorca com a president, el P. Ricard Janer, Prior de Lluc com a secretari i els membres nats: Francina Armengol, Presidenta del Govern Balear, Marc Pons, Conseller de Presidència i portaveu del Govern, Miquel Ensenyat, President del Consell de Mallorca, Antoni Solivellas, Batle d'Escorca, Mn. Joan Bauçà, President del Cabildo de La Seu, Llorenç Gelabert, President de l'Associació d'Antics Blauets, P. Vicenç Miró, representant del Superior General dels MSS.CC., Mn Antoni Amorós, Ecònom de la Diòcesi de Mallorca i Miquel Perelló, Regidor de Cultura de l'Ajuntament de Palma.

S'aprovà l'Acta de la reunió anterior i el pressupost ordinari per l'any 2016 amb les aportacions del Govern Balear, 60.000.00Eu., del Consell de Mallorca, 25.000.00 €. Interessos del capital de la Fundació, 10.000.00€. Total: 95.000.00 €.

No es va aprovar res per l'any 2016 perquè les institucions ja tenen els pressuposts aprovats, encara que no descarten alguna aportació puntual. Es va insistir en procurar l'augment de les aportacions, que quedaren minvades a causa de la crisi econòmica de l' any 2012, per tal de no descapitalitzar el Fons de la Fundació.

El P. Ricard Janer, nou Prior, saludà els assistents i feu una breu crònica de les activitats del Santuari i de l'Escolania. Va posar en relleu que els seus concerts (Finlàndia, València, Menorca) no suposen cap despesa al Santuari ni a la Fundació sinó que corren a càrrec de les famílies amb les seves accions per pagar els viatges i, que l'estança als llocs es fa en règim d'acollida de famílies dels components de les corals d'intercanvi ja que  quan venen a Mallorca són acollits per les famílies dels Blauets. Va insistir en la institucionalització  dels estudis acadèmics i de música de l'Escolania recordant que essent una institució secular única, pel volum d'alumnes no té cabuda dins els cànons ordinaris dels demés centres d'educació.

27.- Visita el Santuari amb interès de conèixer de prop l'Escolania de Blauets, Mr. David White, director de Georgia Boy Choir ( EE.UU.) Queda admirat del seu art i parla amb alguns dirigents de l'Escolania sobre la possibilitat de futurs concerts des d'un intercanvi de corals.

No hay comentarios:

Publicar un comentario