INFANT.- Originàriament era el protagonista del Nadal.
Consta en llibres antics i predicacions d’altres temps que hom celebrava
l’aniversari del naixement d’un Déu infant. Quan encara no hi havia televisió
ni cartes nevades pareix que tot
rodava al seu entorn. Tanmateix poc a poc s’arribà a la conclusió que també es
pot celebrar Nadal sense infant i avui dia gairebé és un element exclusivament
de decoració. Sovint se’l representa en guix o plastilina i és posat a un racó
de la casa com a entreteniment per als al·lots.
DESEMBRE.- És el darrer mes de l’any. Dies de fred i neu
a Europa. Cap a finals de mes les sobretaules familiars s’allarguen, la il·lusió
dels menuts s’esvera, els regals passen de mà en mà, la pressió consumista
s’exaspera. A causa d’aquests fenòmens les tendes s’animen de mala manera i
generen quantiosos beneficis. Mes conegut també com l’agost dels comerciants.
LLEGENDA.- Anomalia que succeeix a determinats fets amb
certa base històrica. La imaginació popular els desenfoca i els deforma. Mentre
es deixen al marge alguns aspectes essencials, d’altres de secundaris creixen
monstruosament. Fenomen comparable a la cirurgia estètica, tot i que no pretén
embellir sinó endolcir. En efecte, la llegenda serveix per a entretenir els al·lots
en les llargues vesprades d’hivern. Fins i tot certs llibres propers a la
litúrgia s’interessen més pel bou i la mula, pels rius i els angelets que pel
misteri d’un si curull de Déu. Quan la llegenda continua el procés de
degradació es transforma en idil·li insípid o en infantilisme anecdòtic.
OCURRÈNCIA.- Per ocurrència la que tingué el mateix Déu,
que indubtablement hagués rebutjat per indigna qualsevol piadosa senyora de
missa fixa i per antievangèlic qualsevol diplomàtic de l’Estat vaticà. Resulta
que a Déu Pare, li ocorregué posar en pràctica una història desconcertant i
inexplicable pels quatre costats. Que un Nin-Déu nasqués en l’anonimat, entre
un parell de pobres, en una establia improvisada, adornada amb teranyines. (Per cert aquestes
minúscules xarxes repel·lents esdevindran, poc a poc, simpàtics avets).
REGNE.- Paraula molt emprada als evangelis. Jesús vingué
a implantar el Regne de Déu al nostre món. Essència d’aquest Regne, la pau, la
justícia i la germanor. Els creients adopten el compromís d’estendre’l. Inexplicablement,
però, molts han marginat el Regne embadalits amb el Rei. Diuen: Déu es fa
infant! Correm a adorar-lo! I fan betlems de guix i sucre, posen llumetes i
canten cançons. Amb tot aquest tragí obliden posar el Regne en marxa. Necessiten
tot el temps per als efluvis sentimentals, les líriques místiques i els records
de sabor mític.
SOLSTICI.- Època de l’any que el sol es troba en un dels
dos tròpics. El d’hivern gairebé coincideix amb Nadal. Els dies comencen a
guanyar claror. La llum venç sobre la fosca. Abans que el Nadal fos inventat
precisament es celebrava el combat victoriós de la claror contra la penombra en
aquests dies. Els pagans del temps antic tenien la impressió que la vida és un
cercle ininterromput: a la fosca segueix la llum i viceversa. Els pagans del
temps modern tenen la impressió que la vida és un cercle que es mossega la cua:
a les festes que tenen la neu com escenari segueixen les que hi tenen la platja
i viceversa.
CAMÍ.- Es diu de la drecera que mena a un lloc desitjat.
En sentit figurat el gran camí el comença aquell Nin jueu, Jesús, fa 2.000
anys. Camí al qual tenen l’entrada barrada el convencionalisme, el fariseisme,
el fanatisme i altres conceptes acabats en –isme com egoisme. Camí pel qual
avança, com damunt rodes, tot allò que tingui a veure amb la sinceritat, la
senzillesa i la fraternitat. Però un camí que no duu enlloc és frustrant i si
s’atura en l’ahir és inútil. Per això el Nadal és un camí que cal enfilar ara i
aquí.
CINISME.- Convé a l’actitud d’aquell que celebra el vint-i-cinc
de Desembre entre bombolles de cava sabent que això no compromet a res. O a
aquell que brinda amb la copa malgrat preveure que l’endemà tot tornarà a ser
igual, altra vegada les coses serioses: el treball, la benzina i els sindicats.
O també del que llima les arestes dels esdeveniments punxeguts per tornar-los
innocus i treure’n el màxim profit possible.
INDIGESTIÓ.- Es diu de l’excessiva ingerència d’aliments
que l’aparell digestiu no pot assimilar. Pels entorns de Nadal sembla haver-hi
indicacions tàcites de sofrir aitals indisposicions. De fet, les indigestions
són considerades com el tribut a pagar en aquestes dates. El mot s’atribueix
també de manera figurada a les cerimònies llargues i fastuoses de la nit de
Nadal en el temple.
UTOPIA.- Anhel sentit especialment per Nadal, però que no
es pot acomplir totalment en les condicions presents. Té estretes vinculacions
amb les proclamacions dels vells profetes quan deien que les espases s’haurien
de convertir en relles i que un dia els llops pasturarien vora els anyells.
També té a veure amb somnis de profetes més recents:...arribarà un dia que ningú no es fixarà per res en el color de la
pell, que les poltrones dels ministeris les ocuparan persones interessades en
el servei del bé comú... (M. Luther King)
Manuel Soler, msscc
No hay comentarios:
Publicar un comentario