Trobada dels encarregats de Santuaris

La XXXVIII Trobada de Santuaris de Catalunya i Balears s'ha celebrat a Mallorca els dies 6-8 de març. Us oferim dues cròniques. La primera del coordinador, Joan M. Mayol, monjo de Montserrat. Baixa més als detalls i aporta un resum o fil conductor de la temàtica. L'altra surt de la pluma de Mn. Ramon Canillo, rector de Meritxell (Andorra) que és el més veterà del grup. La crònica ceerca les paraules claus -ben resumides- del que es va escoltar, amb algunes reflexions de caire més personal.

Encarregats de Santuaris de Catalunya i Balears
davant la façana de Lluc. Es trobaven per XXXVIII vegada

La XXXVIII Trobada de Santuaris de Catalunya i Balears ha tingut lloc enguany, sota la figura del Beat Ramon Llull, a Palma de Mallorca. El lema escollit pensant en l’aportació que la vida i els escrits del Beat Ramon poden oferir  pels qui tenen cura dels santuaris ha estat “L’experiència de l’Amat missió de l’amic”; que ha abastat els temes de la Mística, l’ecologia i el diàleg  interreligiós.

Ha obert la Trobada el missatge llegit per Mn. Llorenç  Lladó en nom del Sr. Bisbe Sebastià Taltavull, administrador apostòlic de la Diòcesi de Mallorca. El Sr. Bisbe. Agustí Cortés, President del Secretariat Interdiocesà de Pastoral del Turisme i dels Santuaris de la Conferència Episcopal Tarraconense, ha inaugurat  el treball d’aquest Trobada. 

Hi ha hagut dues conferències per introduir-nos en la mística i el diàleg religiós del beat Ramon; i en el tema de l’ecologia s’ha fet amb una post lectura de la encíclica apostòlica “Laudato si”.

Ramón Llull, Somni, Miracle i Misteri: El secret de Llull: L’amic que cerca l’Amat per Mn. Teodor Suau. En aquesta conferència es constata que en la missió dels qui tenen cura dels santuaris cal vetllar el tema de la peregrinació com un moment sempre obert a un possible nou començament, tal com succeí en la vida del beat Ramon. Es feu notar la responsabilitat que assumeix el qui fa el servei d’acolliment en un santuari a fi de ser un referent visible més enllà del moment present del pelegrí que és acollit. També, gràcies a la biografia de Ramon Llull, es posa de manifest la importància evangelitzadora que té la pregària de la comunitat cristiana capaç de transmetre salut i pau a aquells que es deixen seduir per la bellesa de la seva veritat. I finalment ens recordà la importància que té la pregària dels altres sobre hom mateix, com element de consol, guarició i creador d’esperança. La figura de Llull incentiva als qui tenen cura dels santuaris a apassionar-se com ell a fer experiència de l’Amat per ser, en la condició de amics seus, “somiadors de somnis que se somien de despert”.

Al monestir de la Real, que guarda el record de llargues estades del Beat Ramon,  tingueren lloc dues comunicacions, la visita a diferents dependències històriques del monestir i la celebració de l’eucaristia a la seva església.

·         Els Donats del Santuari de Sant Salvador de Felanitx, John i Catalina, exposaren la seva experiència, com a parella i com  a família, de la seva vida en aquest santuari.  Lloc perifèric però, per mitjà de l’atenció personal dels donats, lloc proper i acollidor dels sentiments i de la devoció dels pelegrins que hi pugen.  El seu testimoni, que el trobareu per escrit en el dossier d’aquesta Trobada, ens recorda i ens esperona a ser sempre de nou més conscients del sentit del lloc sagrat on, experiència humana i transcendència, acompanyen i renoven la vida. 

·         El P. Jaume Reynés, msscc. ens feu una lectura transversal del seu llibre: “Pregar amb Ramon Llull:  llibre d’Ave Maria”, que vol ser un pont interreligiós en el moment històric de Mallorca, on fou escrit. La importància de la intensitat de la pregària feta de “plors, precs i lloances”  ens donà, mitjançant l’aprofundiment lul·lià de cada una de les invocacions de la salutació angèlica i la devoció popular, l’orientació pastoral actual on s’encamina tota l’oració: “Com honorar el fruit de Nostra Dona”. La Verge és considerada com una flor respecte de Jesus que és el Fruit beneït. És la pregària de l’Abat Blanquerna, “una pregària que porta a la contemplació, al servei solidari i alliberador dels pobres, a la conversió i a la reconciliació, a la missió i al martiri per l’Amat”. El treball de la jornada acabà amb l’eucaristia que fou presidia i predicada pel Sr. Bisbe Agustí.

Dimarts començàrem amb el treball al Santuari de Lluc amb una introducció de Mons. Jordi Gayà sobre el tema de Llull i el diàleg interreligiós, posant de  manifest, a partir del capítol 187 del llibre de Contemplació, la importància actual de les actitud com ara: la bona intenció i sinceritat, concretar punt comú de partida,  llibertat de l’enteniment, no discutir amb argumentacions d’autoritat, etc.,  que Ramon Llull descriu com a necessàries per a un diàleg interreligiós veritable i fecund. Ell mateix, acabada la seva intervenció, llegí l’escrit que Mn. Antoni Matabocsh havia preparat per aquesta ocasió perquè no pogué ser present a Lluc a causa de la mort de la seva germana, Carme, la qual encomanàrem a la pregaria en la celebració de l’eucaristia. 

Seguidament el Sr. Mohamend Halhould, president de la Comunitat Islàmica de Catalunya, presentà el treball de l’associació interreligiosa GTER, de la qual actualment n’és el president, donant a conèixer el treball que porten a terme a Catalunya, des de fa més de 10 anys, cristians, musulmans  i jueus,  a l’entorn de tasques de suport humà  cultural i religiós, a fi de crear un marc de diàleg pràctic que fomenta la  confiança i la col·laboració des de les pròpies creences, com a camí per assolir una entesa respectuosa i constructora de reconciliació i de pau.

El Sr. Jaume Huberman, el tercer membre de la taula rodona, expressà breument, des del seu sentiment arrelat al País de farà més de 60 anys, la seva condició jueva, oberta, de germà, present ara i aquí, de continuar compartint el do de la seva vida i de la fe abrahàmica que li confereix sentit.

Acabats els seus parlaments, la taula rodona tingué una primera part amb algunes preguntes que després del sopar donaren per una llarga estona de debat.

El P. Manuel Soler, rector del santuari de Llull, ens feu reflexionar sobre el tema de l’ecologia a partir de l’encíclica del sant Pare Francesc: “Laudato si”. El text de la conferència el trobareu igualment en el dossier d’aquest trobada.

Però cal destacar les idees  i imatges que ens oferí pensant en la missió dels santuari, la majoria dels quals es troben fora de les ciutats enmig de la natura.

·         Viure la vocació de protectors de l’obra de Déu

·         La capacitat de gaudir amb l’essencial sense entristir-se perquè no es posseeix tot el què  s’ambiciona.

·         El santuari com icona d’harmonia per a la societat actual.

·         Consagrar l’entorn  per salvaguardar el misteri del lloc sagrat en front de la concepció no  cristina dels espais màgics.

·         Afavorir la contemplació silenciosa de la natura com espai que desvetlli la contemplació de la  pròpia vida a la presència única de Déu.       

·         La reivindicació del descans, de l’oci, com a lloc de regeneració humana i espiritual  contraposat amb saviesa, fins i tot filològicament parlant, amb el negoci.

·         Justícia i dignitat, sobrietat i netedat són els dos binomis que sintetitzen la intenció i la  finalitat de tot l’exposat en la conferència que s’inspirà en la lectura de la “Laudato si”.

 Dimecres, al mati, férem una síntesi de tot l’escoltat i compartit.

 Tal i com és va ja proposar l’any passat és va valorar la necessitat de que tots els participants tinguéssim accés al Blog del Secretariat Interdiocesà de Santuaris (Sisantuaris@gmail.com) com una eina de servei intern pels rectors i pels responsables que pot afavorir la comunicació i la col·laboració entre els santuaris.  

A mig matí férem una visita i celebràrem l’eucaristia en el convent de Sant Francesc, venerant la relíquia del Beta Ramon Llull. La celebració la presidí el Director d’aquest Secretariat, el P. Joan M. Mayol, monjo de Montserrat. Hi concelebraren, juntament amb els preveres i el diaca assistents a la trobada, els frares franciscans: el P. Gori Mateu, superior de la Casa, i el P. Batle, compositor de la música de la festa del beat.

L’evangeli de la festa ens aportava llum en el nostre treball d’aquests dies. Com Ramon, també nosaltres, som anomenats per Jesús mateix com “amics” i ens demana que ens mantinguem en l’amor que ens té. Ens ho diu en el context previ de la seva passió, des del cor del dijous sant que és l’exordi de tot el Tríduum Pasqual de la mort i de la resurrecció del Senyor: Manteniu-vos en l’amor que us tinc. Una analogia oportuna per a nosaltres de les cinc aparicions del crucificat a Ramon.

Som escollits com ell per portar el fruit d’aquest amor als qui no el coneixen, amb una vida humil i transparent semblant a la de sant Francesc de la qual Ramon en prengué exemple. Com deia sovint el sant: Anuncieu sempre l’evangeli, si cal amb la paraula!

En el treball que aquests dies hem fet sobre la mística i el diàleg interreligiós, conduit pel “seny” i la “follia” de Ramon Llull, unit al tema de l’ecologia a partir de la “Laudato si” del Papa Francesc, podem sintetitzar:

·         L’ecologia: viscuda des del manament nou ens demana saber respectar l'obra de Déu, de tenir cura de la Casa comuna de tots els homes i de treballar per la comunió entre ells des de l’exemple de la sobrietat de vida i la netedat de cor.

·         Mística: des de l’experiència de conversió de Ramon se’ns convida a ser, com ell, “Somiadors de somnis que es somien de despert”.

·         Diàleg interreligiós: saber contar als altres l’amor de l’Amat per sobre de tot; saber escoltar dels altres la seva experiència en l’amor de Déu sobre tot, per continuar en aquest diàleg fins que la pau i la justícia es faci present en totes les relacions humanes.

El grup a la sala capitular de La Real

Sant Pau ens alertava en la primera lectura d’un perill de forma en la nostra predicació amorosament obligada, i no és un perill menor. No convertim l’evangeli amb una cosa costosa. Com la Santa figura de Lluc estem cridats a mostra a Jesús amb les pàgines obertes de l’evangeli on tothom hi té cabuda i hi pot trobar, sense violentar ningú, el do de la conversió, del perdó, de la pau i de l’alegria. 

L’altre perill és la mundanitat religiosa. El Beat Ramon ens alerta amb una imatge bíblica, el lleó al qual al·ludeix la carta de sant Pere, transformada en poesia lul·liana: “Maldava l’amic per seguir el seu Amat, i passava per un camí on hi havia un lleó dolent que matava tot home que passava peresosament i sense devoció”. Aquí ens parla d’aquesta vocació fascinant i d’aquesta missió plena de passió que té l’amic, i del perill que entranya per a ell la mundanitat religiosa, el seu taló d’Aquil·les, però també ens descriu bellament la força que té la humilitat d’un amor absolut donat a l’Absolut Proper que és l’Amat.

             

Anava l’Amic per una terra estrangera, on imaginava trobar el seu Amat, i en el camí l’assaltaren dos lleons. Tingué por de la mort l’Amic, per tal com desitjava viure per a servir el seu Amat, i trameté el seu record al seu Amat, per tal que l’amor fos present en el seu traspàs, amb el qual amor millor pogués sostenir la mort. Mentre l’Amic recordava l’amat, els lleons vingueren humilment a l’Amic, a qui lleparen les llàgrimes dels seus ulls que ploraven, i les mans, i els peus li besaren. I l’Amic anà en pau a cercar el seu Amat.

La visita a la Seu la va conduir esplèndidament el P. Joan Bauzà. Ens endinsà en la rica simbologia  d’aquesta monumental catedral que és amb raó dita, entre altres apel·latius, la “Catedral de l’Eucaristia”. Blanquer, Gaudí i Barceló, des del barroc passant pel modernisme fins l’art contemporani, han contribuït a crear el tríptic eucarístic més monumental del món.  I amb això donàrem per ben acabats els treballs d’aquesta Trobada mallorquina i lul·liana. 

Joan M. Mayol, osb

                Palma, 8 de març de 2017

El P. Manuel Soler explicant els detalls de la plaça de Lluc

SOMNIADOR DE SOMNIS: RAMON LLULL 

Vaig conèixer, encara que superficialment, la ingent obra filosòfica, teològica, científica i literària de Ramon Llull gràcies al treball final de carrera de filologia catalana. Del vers de l’autobiogràfic Cant de Ramon, “Vull morir en pèlag d’amor”, me’n vaig fer un mantra que duc gravat en foc dins del meu cor. 

M’he retrobat amb el beat mallorquí, de doble vocació intel·lectual i mística en la Trobada de Rectors de Santuaris de Catalunya, Balears i Andorra, haguda els dies 6,7 i 8 de març del 2017. El Santuari de la Mare de Déu de Lluc, la basílica de Sant Francesc que guarda el sepulcre, i la Catedral de Palma han acollit amb fervor la cinquantena de participants. Sacerdots i laics de Santuari ens hem deixat interpel·lar pel Mestre : “home del seu temps, el (societat) sabé estimar.” 

Les persones privilegiades de tenir per casa el Santuari, ens hem omplert de somnis gràcies al somniador beat Llull que aprofità totes les circumstàncies per comprometre’s amb un món ple de contradiccions. “Foll de Crist” somià que fos conegut, reconegut, adorat, seguit i estimat a totes aquelles terres l’horitzó de les quals albirava en la llum de Miramar. 

Mons. Agustí Cortés, President del Secretariat ens donà la benvinguda: “ RAMON LLULL, HOME D’HUMANITAT, HOME DONAT A DÉU, HOME DE TESTIMONIATGE” , un Beat per ajudar-nos a fer camí i per fomentar la nostra relació interna.” 

Mons. Sebastià Taltavull, Administrador Apostòlic de Mallorca, ens trameté un missatge per amarar-nos de l’esperit llul·lià: “LLULL ÉS L’HOME POLIFACÈTIC,QUE ORIENTA LA SEVA VIDA, IMPRESSIONAT PER CRIST CRUCIFICAT, de Qui rep la inspiració que l’obre a totes les dimensions del pensament.” 

El fil conductor de les tres jornades d’estudi, d’intercanvis i de pregària, “Experiència de l’Amat, missió de l’amic”, fou glossat pel P. Joan M. Mayol, secretari de l’Associació. El germà monjo benedictí ens digué : “LLULL TRANSMET EL QUE VIU, PERSONA MÍSTICA, ECUMÈNICA I ECOLÒGICA. En celebrar el setè centenari de la mort de Ramon Llull, hom descobreix que el Beat és vivent. Viu en tantes persones que continuen avui la seva aventura. I aquesta aventura és horitzó de futur, i no només memòria passada.” 

El professor Teodor Suau ens descobrí el Llull místic. “Qui ets, Llull? –Sóc l’amic de l’Amat.” El secret de Llull és l’amic que creu en l’Amat. “Cridà l’amor els seus amadors i els digué que demanessin els dons que li eren més desitjables...I ells demanaren a l’amor els vestits i afaiçonaments que fossin a l’Amat més agradables.” L’enamorament és el fruit del xoc, del pelegrinatge i de la reflexió. I l’amor és el més fort perquè té els cinc elements: aigua, terra, aire, foc i Déu. Parla des de la gent. No vol vèncer sinó convèncer. Cerca un llenguatge, com avui ho fa el Papa Francesc. 

El P. Jaume Reynés, MSSCC, autor del llibre que glossa “L’Ave Maria” de Llull, ens confessa“ Qui no se n’enamora de la Mare de Déu, ja no se n’enamora!”. En l’Ave Maria contemplem l’Agraciada; desvetllem la solidaritat “perquè no plorin els pobres”; preguem amb llàgrimes “per vos plor e m’enamor”; la devoció esguarda el ventre de Maria i la consciència missionera de l’Església. 

El professor, mossèn Jordi Gayà, autor de “La vida de Ramon Llull”, dissertà “Llull i el diàleg interreligiós”. A Tunis Llull estableix contactes amb lletraferits de la ciutat reunint-ne més i més cada dia. Un diàleg que li portà molts patiments (passus est a multis mult opprobia). Mohammed Halhoul, islàmic, i Jaume Huberman enriquiren el diàleg entre el professor i els participants. 

El P. Manuel Soler, MSSCC conversà sobre “La preocupació ecològica de Llull”. El món es contempla des de dins. La crisi econòmica demana una conversió: saber gaudir de les coses petites. No cal luxes ni parafarnàlies. El santuari és un espai de llibertat. El món és un santuari. Crist és el vertader Santuari. El Santuari és un lloc (LLUC, LLOC) teològic. El Santuari és una finestra oberta cap a Déu i cap al Poble. El camí devers el santuari és la bellesa i la bellesa toca el cor. Tota Europa està sembrada de santuaris amb un lema de rerefons “sobrietat i transparència (nets de cor)”. Clogué amb èmfasi el P. Manuel: “afavorim els museus; creem pregàries que es puguin entendre; alliberem-nos del lucre que és suïcida. Somiem desperts.” 

Contemplo una gran diversitat de Santuaris, el de la meva Confident, Meritxell, la Moreneta, Cisa, Felanitx, Collell, Sant Josep de la Muntanya, Gleva, Salut, Miracle, Lourdes, Puiggraciós, Pinós, Lluc... a qui prego amb paraules de Ramon Llull que em fan somniador de somnis : “Demanares a l’amic de qui era?. Respòs: -D’amor. De qui ets? – D’amor. Qui t’ha engendrat? – Amor. On nasquirist? – En amor. Qui t’ha nodrit? –Amor. De què vius? –D’amor. Com has nom? – Amor. D’on véns? –D’amor. On estàs? –En amor. LA GRAN RESPOSTA, LA GRAN PARAULA: AMOR. 

En l’aeroport de Palma, La Conxita, barcelonina amb un peu a Mallorca, somniadora de somnis que ens fa compartir en les seves obres d’art, em confia aquestes paraules : Els espais sagrats són aquells en els que cada vegada que un hi acudeix, es retroba a si mateix. Són el botó d’or en la la XXXVIII Trobada de Rectors de Santuaris i el seu adéu-siau i arreveure.. 

Mossèn Ramon de Canillo