Jornada sacerdotal a Lluc

Un total de 110 presbíteros participan en Lluc en la jornada Crist Gran Sacerdot

Durante el oficio, presidido por el obispo Jesús Murgui, se rindió homenaje a los sacerdotes que cumplen 50 y 25 años de servicio pastoral

Un total de 110 sacerdotes pertenecientes a la diócesis de Mallorca se reunieron ayer por la mañana en el santuario de Lluc para celebrar la tradicional festividad del Crist Gran Sacerdot. El obispo de Mallorca, Jesús Murgui, fue el encargado de presidir el oficio religioso, en el transcurso del cual destacó que la eucaristía "es el más grande indicador de la fe, así como la fuente más notable de espiritualidad".

Como es tradición en esta jornada religiosa, durante el transcurso de la Eucaristía se recordó a los once sacerdotes que durante el presente año han fallecido, al igual que al diácono, así como a los que este año han cumplido los 25 o los 50 años de actividad sacerdotal.
Sin embargo, no todos los sacerdotes que cumplían este año el aniversario estuvieron presentes en el oficio religioso de Lluc, ya que algunos se vieron imposibilitados por motivos de salud.

Bodas sacerdotales

Durante la celebración del Crist Gran Sacerdot, ayer en Lluc, se rindió un sentido homenaje a los sacerdotes que llevan más años de servicio pastoral a la iglesia de Mallorca.

Así, las bodas de oro sacerdotales las han cumplido este año los sacerdotes Manuel Haro, Miquel Lliteras, Jaume Mairata y Bernardí Seguí. Por su parte, los sacerdotes que recibieron la distinción por haber cumplido 25 años de servicio religioso fueron Guillem Bauzà, Joseph A. Guardiola, Jesús Hondurilla, Miquel Lliteras y Luis Moratinos.

El motivo de la celebración de ayer en Lluc es conmemorar la primera eucaristía oficiada por el propio Jesucristo durante la Última Cena.

JOAN PONS, DM 16.6.2011

La col•lecció de ceràmica del Museu de Lluc

Ahir, dimecres 15 de juny, a la sala multiusos de la Misericòrdia, vàrem tenir el goig de presentar el primer Catàleg del nostre Museu, dedicat a la Ceràmica. Ho hem d’agrair molt sincerament a la Sra. Elvira Gonzàlez, que hi ha dedicat moltes hores de feina com a Directora del Museu, i a la subvenció del Departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca. En donam un tast amb la presentació que he tengut l’oportunitat d’escriure com a Prior del Santuari, quan estam a punt de complir els 60 anys de la inauguració d’aquell senzill Museu bastit amb tant d’amor pels MSSCC. Hi afegim l’Índex de l’esplèndid catàleg perquè vos faceu una idea del seu contingut. Ara només falta que vos animeu a visitar-lo!

Presentació del Catàleg

Amb la publicació d’aquest catàleg, podem declarar acomplert el somni de D. Antoni Mulet: “mi sueño, esa ensoñación real o fingida, que vale más que mi vida” (article del 12.11.1964). Ell, que coneixia bé tota l’illa de Mallorca, no havia trobat res que el fascinàs tant com Lluc. L’enamorà aquesta Mare de Déu antiga, “que somriu com una flor, rosa de tè sempre viva”. Cristià de soca-rel, prou respectuós davant l’avinentesa de la mort, volgué “fer a Lluc una lladriola / pel suspirat Cel guanyar”. Perquè “donar a la Verge llucana / és sa millor inversió”. El convencé la mallorquinitat del lloc: “La Verge vol un Museu que sia bé de ca nostra”. “Estim més lo mallorquí / i del tot llucà seria”. Se sentí afalagat amb l’acollida amical dels Pares de Lluc que formaven “el Museo más lucano de todos los museos”.

A l’arxiu del santuari guardam els originals de les cartes amb les donacions fetes amb la intenció que no es dispersàs l’obra recollida. Estan dirigides al P. Josep Verd la sèrie 1-24 (1961-1963) i al P. Cristòfol Veny la sèrie 25-32 (1963), i foren publicades amb el títol Relación de mis donaciones al Museo de Nuestra Señora de Lluc (Palma de Mallorca 1964). Conservam també el document rubricat per ell i la seva esposa, Dª Catalina Arrom, de la donació en vida “al Museo de N. S. de Lluc, a cargo de los Rdos. PP. Misioneros de los Sagrados Corazones” (1.12.64), com també l’acceptació del P. Miquel Gual: “Como Superior General de la Congregación de Misioneros de los SS. Corazones, acepto de Don Antonio Mulet Gomila y de su esposa Dª Catalina Arrom Reixach, la precedente donación, cuyos objetos, en su día, irán a aumentar y a enriquecer aún más el Museo Mulet que nosotros tenemos instalado en el Santuario de Lluc” (29.09.1965). La disposició testamentària de Dª. Catalina Arrom és eloqüent: “sea entregado a los PP. MM. de los SS, CC. de Lluc para engrosar el Museo Mulet allí instalado ya que ésta era la voluntad de mi difunto esposo (QEPD) y es, también, la mía” (10.11.1965).

És ben just que facem menció de les persones que contribuïren a la donació del matrimoni Mulet-Arrom: el bon amic D. Antoni Vidal (“el más devoto colaborador de mi desprendimiento”), els PP. Josep Verd, Cristòfol Veny, Pau Mora, Miquel Ollers, Romà Fortuny, madò Margalida de Gènova i mestre Tomeu Vallcaneras d’Alaró.

El reconeixement final, ben merescut, va reservat a la Directora del Museu de Lluc, la Dra. Elvira González Gozalo, que ha posat la seva competència al servei d’aquesta obra. Moltes gràcies igualment a la Conselleria de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca per patrocinar-ne l'edició.

Jaume Reynés Matas, msscc (Prior de Lluc)

Índex

LA COL·LECCIÓ DE CERÀMICA DEL MUSEU DE LLUC.
EL LLEGAT D'ANTONI MULET I GOMILA (1887-1966)
Elvira González Gozalo

Introducció
Antoni Mulet i Gomila. Breus notes biogràfiques
Els orígens de la seva col·lecció de ceràmica
La col·lecció de ceràmica
LA CERÀMICA MALLORQUINA
Els plats en verd i manganès
Els exemples de pinzell d’Inca
Els exemples de la fàbrica de la Roqueta
LA CERÀMICA ARAGONESA
LA CERÀMICA CATALANA I VALENCIANA
LA CERÀMICA DE MADRID
LA CERÀMICA DE MÚRCIA I ALBACETE
LA CERÀMICA DE SEVILLA
LA CERÀMICA DE TOLEDO
LA CERÀMICA DEL REGNE UNIT
LA CERÀMICA DE FRANÇA
LA CERÀMICA D'HOLANDA
LA CERÀMICA D'ITÀLIA
CONCLUSIONS
BIBLIOGRAFIA

ANNEX Correspondència entre Manuel de Falla i Antoni Mulet

Les fotos mostren la sala dedicada a la ceràmica mallorquina i el grup protagonista de la deixa del fons Mulet: D. Antoni Mulet i la seva dona Dona Catalina Arrom (asseguts), el matrimoni Vidal Pons, el prior P. Josep Verd i el mestre de capella P. Miquel Ollers

´English camp Lluc´

´La idea es que los niños se lo pasen bien y aprendan inglés´

Juan Antonio Amengual, consultor externo de Lluc, es uno de los organizadores del llamado ´English camp Lluc´, una experiencia novedosa mediante la que niños y niñas de entre 8 y 14 años podrán pasar una semana en el santuario para aprender la lengua inglesa

Juan Antonio Amengual, ayer en Palma. Guillem Bosch

J. FRAU LLUC Juan Antonio Amengual es consultor externo del santuario mariano de Lluc y uno de los organizadores del ´English camp Lluc´, una novedosa iniciativa que pretende combinar diversión y aprendizaje de inglés en un entorno natural majestuoso como el de Lluc.

–¿Cómo surgió la idea de organizar este curso en Lluc?

–Con motivo de mi trabajo como asesor externo de Lluc, con la función de dinamizar la gestión de ingresos turísticos del santuario, me di cuenta de que las instalaciones de la ´escolania´ de los Blavets quedaban desaprovechadas en verano y ofrecen muchas posibilidades de negocio. Son unas instalaciones extraordinarias y por ello hemos pensado en poner en marcha esta iniciativa pionera en la isla y que esperamos que tenga una continuidad.

–¿En qué consiste el campus?

–La idea es complementar un campamento, destinado a niños y niñas de entre ocho y catorce años de edad, con clases de inglés, pero no se trata de una inmersión lingüística en ese idioma. Simplemete el inglés predominará sobre otras materias. El objetivo es que los niños y niñas se lo pasen bien y que tengan una buena experiencia vital. El inglés será un buen complemento.

–¿Los niños y niñas disfrutarán de otras actividades lúdicas?

–Hay muchas actividades programadas, desde jornadas en la piscina del santuario hasta visitas al museo de Lluc. También estudiaremos la historia y el patrimonio del santuario. Para los alumnos será muy didáctico a nivel cultural. Además, existe la ventaja que en Lluc no hará tanto calor como en otras colonias de campamentos que se organizan a lo largo de la isla.

–¿Cuándo se llevará a cabo el campus y cómo funciona la inscripción?

–El curso se desarrollará entre el 26 de junio y el 6 de agosto, y el coste será de 299 euros por niño y semana. Mañana sábado, día 11 de junio, se ha organizado una jornada de puertas abiertas para que los padres y madres puedan visitar las instalaciones y hacerse una idea de cómo estarán sus hijos. La inscripción puede llevarse a cabo desde internet, en el portal lluc.net, donde hay mucha información sobre el proyecto.

–¿Cuántes profesores habrá?

–Dependerá del número de alumnos que se inscriban. Hay un máximo de ochenta plazas por semana. Los grupos serán de quince alumnos como mucho y habrá un monitor por cada diez niños. En la piscina también habrá un socorrista a todas horas.

Diario de Mallorca, 10.6.2011

Paraules del Bisbe de Mallorca a la seva Visita Pastoral (7.4.2011)

“Vinc també per donar gràcies, les gràcies en nom de l 'Església de Mallorca a tots els que formau aquesta comunitat en la vessant parroquial de Sant Pere d'Escorca i en la vessant de tot el que és aquest viu i important santuari de la Mare de Déu de Lluc. De veres que li deman al Senyor que doni tot el millor als que formau aquesta comunitat i aixà per moltes raons.

Mirau, tots els llocs que he visitat són importants perquè en tots hi ha Jesús i el seu poble, però indubtablement aquest lloc té connotacions especials. Si miram la part parroquial d'aquesta visita, estam no res menys que visitant una de les parròquies primeres de la nostra història com a Poble de Déu a Mallorca. Si no m'equivoc, és Sant Pere d'Escorca una de les trenta-cinc comunitats que el Papa Innocenci IV el 1248 va confirmar com a realitat ec1esial en l'inici de la restauració de l'Església a Mallorca. Per tant, estam en una terra, en un lloc, junt a una font baptismal certament de les singulars de la nostra Església de Mallorca. Per una altra banda, Déu va beneir l'àmbit físic de Sant Pere d'Escorca al llarg de la història en el naixement i creixement i significació singular d'aquest santuari al voltant de la Mare de Déu de Lluc.

L'Església de Mallorca està molt agraïda amb els seus bisbes que des de fa temps cuidaren aquest lloc com tots els que l'han fet possible. Però des dels últims bisbes de finals del segle XIX, principis del XX, els bisbes han estat especialment vinculats a aquesta casa. Atorgant-la, i estimant moltíssim com jo vull expressar públicament, a la Congregació de Missioners dels Sagrats Cors, pel gran amor i la gran dedicació que durant anys i anys han sembrat en aquest lloc cuidant fins a l'extrem per a tot Mallorca la devoció de la Mare de Déu de Lluc. Que Déu premiï i doni el millor a tots els Pares de Lluc per tot el que han fet i vull que seguiu fent per molts d'anys aquí, en aquesta basílica, en aquest santuari, cor de tota l'il1a, cor de l'Església de Mallorca.

També per aquells que a nivell educatiu teniu i feu possible cantant i cuidant d'ells el que significa l'Escolania de Lluc. Que us sentíssiu els pares i padrins ben feliços, ben contents de tenir en un centre educatiu exemplar, molt singular, molt preciós, junt amb la nostra Mare de Lluc, els vostres fills i néts en aquesta Escolania. Desitj el millor per als actuals escolans..., per tantes coses que feu, per tot el vostre creixement no sols en aqueixa veu magnifica que Déu vos ha donat per cantar a sa Mare, sinó també creixent com a homes i dones, creixent com a cristians, creixent en l'amor a la Mare de Déu i en aqueixa qualitat humana que aquí podeu adquirir per a tota la vostra vida.

Estimats germans, aquí en aquesta parròquia quasi vuit vegades centenària, en aquest santuari únic en el cor del cristianisme a Mallorca, vora la Mare de Déu de Lluc, vos don gràcies per tot el que sou i el que feu. Seguiu endavant, sense por, l'Església de Mallorca està al vostre costat perquè aquí hi ha la Mare, la llar, de tota l'Església de Mallorca, estimau tot el que sou i feu, no perdeu gens d'identitat, al contrari, manteniu la identitat enriquida amb tot el que significa també Lluc a nivell cultural, ecològic, d'identitat i tantes coses, però de veres, de cor, seguiu per molts de segles essent el cor de Mallorca i un lloc on es troba el Senyor vora la Mare en la Paraula i en l'Eucaristia. Preguem per tots els que us precediren i a vosaltres, gràcies, moltes gràcies i endavant. Així sia.