El pregó de la Diada

Una mica tard, però no volem deixar de reproduir un extracte del pregó llegit a la Basílica del Santuari de Lluc dia 31 d'agost de 2013 per Pere Fullana Puigserver.

Pròximament es publicarà íntegre a la revista “Comunicació Lluc”.

Permeteu-me que dediqui la part final d’aquest pregó, al Lluc imaginat, als components ètics i cívics que se deriven d'aquella experiència inicial que hem insinuat i de la nostra familiarització amb la història singular del Santuari i general del país, perquè hom imagina, somia i desitja viure algun dia en un país condret. Treballa per estar en el món i fer part d’aquelles entitats territorials i d’aquelles cultures que conreen una certa excel•lència cívica i fan part d’un model exemplar de convivència. Estam segurs que el Santuari de Lluc vol ser alguna cosa més que un indret de visita. Pens Lluc integrat en un país que cerca dialogar, aprendre i mostrar, donar i rebre.

Lluc disposa d’un programa que permet viure obert a moltes dimensions. Però per damunt de tot representa l’essència intemporal d’una gent, d’una terra, d’una fe en diàleg amb la vida, l’aigua, la muntanya, la vall, l’home, la maternitat i la divinitat. Lluc és també el final d’una gran etapa del camí, un indret de repòs per al cos i l'esperit, un espai que permet arrodonir experiències plurals que s'expressen en la diversitat dels pelegrins i visitants. A més, el Santuari és un relat per explicar Mallorca, en la mesura que el santuari expressa les fortaleses i les debilitats d’una terra que necessita continuar cercant solucions, camins, quimeres i idees; enfortir conviccions i consolidar un corpus de pensament al voltant d’allò que avui anomenam genèricament turisme religiós.

Des d’aquest punt de vista imaginam Lluc com un gran centre de pensament, com un centre de formació del patrimoni religiós. Chistian Boukaram, especialista en física nuclear, recordava, fa poc, que Einstein afirmava que el món físic no era sinó una manifestació del món immaterial. Per extensió, el mateix Boukaram afirma que la llum del sol és essencial per a la nostra supervivència, passejar pel bosc millora el sistema immunològic i fer exercici millora la salut (La Vanguardia 7 d’agost de 2013). 

A Lluc hi podríem aprendre a observar els rastres que ens recorden allò que és sòlid, cohesionador i essencials de la fe i del país. El camí vell de Lluc, la creu dels pelegrins, les menjadores i porxos ens parlen de la sang que corre per les nostres venes. La Mare de Déu de Lluc, l’arquitectura del Santuari i l’Escolania transmeten un relat de salvació i d’esperança, parlen d’un passat que abraça el present. Miquel Costa i Llobera, Antoni Maria Alcover, el P. Joaquim Rosselló, Bartomeu Ferra i Antoni Gaudí, el bisbe Pere Joan Campins són alguna cosa més que monuments decoratius. La Serra de Tramuntana disposa d’un llenguatge espiritual, les valls d’Escorca, Sóller i Pollença parlen de vida i de pau, de repòs i de fertilitat. Lluc és l’indret ideal per ubicar una Càtedra de Turisme Religiós, en el marc de la Universitat. Un centre superior per formar experts en turisme religiós, en totes les seves modalitats. Precisament perquè aquest és el lloc -el lucus- religiós emblemàtic i simbòlic del diàleg entre fe i turisme, l'indret on peregrins, viatgers, turistes i curiosos experimenten i segellen instants especials de la seva vida. Pensau que actualment se calcula que en tot el món se realitza una mitja de 250 milions de peregrinacions l’any; 17 dels quals a Espanya i la majoria dels llocs de peregrinació del cristianisme, segons els experts, estan relacionats amb el culte a la Marededéu. 

En segon lloc, imaginam Lluc com un Laboratori de responsabilitats, per eradicar la malaltia de la dissolució de responsabilitats, amb l'heretgia de la inacció, un taller per forjar un poble responsable del seu present i del seu futur. Un espai per recuperar la veu, en aquest temps d’afàsia social. Lluc és un centre, el disc dur de les consciències, que permet recuperar i donar valor a la consciència col•lectiva i a la consciencia individual. Lluc podria ser una escola que ensenya a mirar allò que no veim i que sens podria anar definitivament de les mans. Una escola per ensenyar a caminar i a peregrinar, un centre de preparació i d’entrenament per enfortir els esperits, per treballar la resistència i per ensenyar a llegir la força interior. 

Des d'aquesta perspectiva vull encoratjar l'Escolania de Lluc i tota la comunitat cristiana del Santuari a seguir en la línia encertada de la història; entenc que val la pena continuar treballant per conèixer millor el país -amb tots els seus matisos, també els religiosos potser els de més pes des del punt de vista de l'interès antropològic i històric, tal i com està posant de manifest la demanda turística- i divulgar-lo sense defallir, tenint els mallorquins com els primers destinataris, precisament perquè mai no s'adormin de tot  ni donin l’esquena definitivament a la història. Finalment, en la mesura de les nostres forces i amb la humilitat que pertoca a un antic blauet i fill de la terra, ens volem sumar a qualsevol projecte que s'impulsi en aquest lucus sagrat. Per començar ens sumam a la Comunitat del Santuari, sense matisos, i us desitjam a tots una bona Festa de la Diada 2013. 

Molts d’anys a tota la comunitat de Lluc. Molts anys, Mallorca.