La singularitat de Lluc-Escorca

En Pep Barceló és el perseverant i expert arxiver de Lluc. Dia 5 de setembre del 2018 el diari Última Hora li va publicar un article, prèviament sol.licitat, per tal de registrar els canvis experimentats en el municipi d'Escorca entre finals del s. XIX i principis del s. XX. L'escrit sortí uns dies abans de la Diada, la festa de la Mare de Déu de Lluc.

Parlar d’Escorca durant segles ha estat sinònim de parlar de Lluc. Antigament conegut també amb el nom de Terme de Muntanyes (tal como apareix al Còdex Català o Llibre de Repartiment del Rei en Jaume en 1232) té unes particularitats que el distingeixen d’altres llocs precisament per la manca d’elles.

Primitiva església d'Escorca

Uns dels fets diferencials és que no té carrers, l'única adreça coneguda es diu la Plaça dels Pelegrins. Als anys seixanta del passat segle hi hagué un “projecte d’urbanització” que pretenia que dita plaça es digués Paseo Generalísimo i altres carrers que el creuaven amb noms com General Godet i consemblants. Sortosament aquests plànols romanen gairebé custodiats com a cosa exòtica dins la paperassa de l’arxiu del Santuari.

No pot bravejar de poder oferir un menjar típic de la contrada, ni industries típiques i llevat de la botiga de Ses Mides, un forn i una farmaciola – assistència sanitària un metge que hi va unes hores un dia a la setmana- poca cosa més es pot trobar, ni tan sols una tenda de telefonia mòbil que sembla que n’hi ha d’haver per tot arreu. Temps enrere el que podríem dir industria foren les sitges de carbó i les cases de neu.

Plaça dels pelegrins. Només unes poques edificacions

La singularitat del paisatge i la dificultat de comunicacions no facilitava que els esdeveniments de Lluc i el seu Santuari arribassin a altres indrets. El periòdic Última Hora ja en 1983 ens assabenta de la construcció d’un tros de carretera entre Inca i Lluc. A les seves pàgines en 1897 també podem llegir la pretensió dels successors dels primers patrocinadors del Santuari, reclamant els seus suposats drets hereditaris, drets que després de setze anys de discussions havien quedat totalment desacreditats al segle XV. Al final, com també ens indicava Última Hora el setembre del mateix any 1897, per reial orde, es va procedir a la incautació de tots els bens. En 1908 publicaven la Pastoral del bisbe Campins, gran patrocinador del Santuari que va pujar a Lluc juntament amb els arquitectes Guillem Reynés (Mallorca) i  el modernista Gaudí (Reus).

Aquesta editorial es fa ressò dels atemptats ecològics de Sa Calobra així com de la sentència del Tribunal Suprem declarant il·legal la urbanització Es Guix que, no només està edificat en terrenys considerats rústics i protegits, sinó que des de fa anys s’abasteix de tota l’aigua de la font de Son Amer, que havia de moure el molí medieval i arribar fins al Santuari que és el seu vertader propietari.

La majestuosa Vall d'Aubarca en el terme d'Escorca

Forçosament s’hi ha d’afegir el seguiment del cap de fibló de setembre de 2012 fet per aquesta publicació.  

És difícil, per qüestió d’espai, sintetitzar tot quant voldríem dir sobre Escorca i Lluc, només podem agrair al diari Última Hora els seus esforços per anar publicant les notícies rellevants de la nostra contrada.