Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

miércoles, 20 de junio de 2012

L'Obra Cultural Balear a Lluc

El 10 de Juny del 2012 l'Obra Cultural Balear pujà a Lluc per celebrar el 50 aniversari de la seva fundació. Jaume Mateu Martí, el President, i tots els qui l'acompanyaven es reuniren entorn del monument de la Flama de la llengua que hi ha abans de pujar al "pujol dels misteris". Recordaren el compromís d'aquesta institució: defensar la llengua, el folclore, el tarannà i el patrimoni en general de les Illes. Sobretot quan corren vents contraris des del govern.

Els blauets cantaren la Balanguera davant el monument i el Prior, P. Antoni Vallespir, digué unes paraules, com també el President de l'OCB. Després els castellers feren una bona demostració de les seves habilitats a la plaça del Santuari. Abans, una representació de la Institució assistí a l'ofici i ofrendà un facsimil del document de la constitució de l'Obra.

A continuació, les paraules del P. Prior:

Flama de la llengua
L'encengué la fe,
la portà l'esforç,
la manté la voluntat
d'un poble
Lluc 6-3-83.

Conta la crònica del Santuari, com la matinada de dia 6 de Març de 1983, els escoltes de l'Agrupació “Gabriel Alomar” pujaren des de Ciutat ,i a peu, la “Flama de la llengua” que havien anat a cercar a Montserrat , i que després dipositaren simbòlicament damunt el sepulcre del Beat Ramon Llull, a l'Ajuntament de Ciutat i a la seu de l'Obra Cultural Balear.

En la nostra bella parla, hem après l'adagi: “No hi temps que no torn”. En els nostres dies, hem de constatar la veritat d'aquesta sentència o proverbi per tot el que és bo i engrescador però també pel que és negatiu i desencertat.

Josep Mª Llompart, en aquella diada de Març de 1983, deia: “Vet aquí la significació de l'homenatge que, en aquesta primavera difícil i amenaçada del nostre poble, retem avui a la llengua que l'identifica, allò que és el signe de la seva pervivència i la penyora més clara del seu esdevenidor: la llengua catalana”.

També, els qui ens deim cristians, ens hem sentit recolzats sovint per la doctrina oficial del nostre col·lectiu. Així l'avui Beat Joan XXIII en la seva encíclica “Pacem in Terris” de 1963, en el nº 90, ens diu: “Respon a una exigència de justícia que els poders públics aportin la seva contribució a promoure el desenvolupament humà de les minories amb mesures eficaces a favor de la seva llengua, de la seva cultura, dels seus costums i dels seus recursos”.
I és molt interessant llegir en el nº anterior, el 89: “Cal afirmar, de manera més explícita , que una acció adreçada a reprimir i a sufocar la vitalitat i el desenvolupament d'aquestes minories és una violació de la justícia; i ho és molt més, si va dirigida a fer-les desaparèixer”.

Els Missioners dels Sagrats Cors, com un acte de coherència per sentir-nos responsables d'alguns llocs emblemàtics i representatius dels valors que han vertebrat el poble de Mallorca, ens hem manifestat no fa gaire pel que fa a la normalització de la nostra llengua. En aquests llocs hem après a expressar-nos i a pregar en català, com ho aprenguérem a ca nostra i com feren el Beat Ramon, Santa Catalina Tomàs i els poetes de la Renaixença i de la Coronació.

Les nostres experiències personals, com a missioners, a diversos continents, de races i cultures ben dispars, ens han posat al servei d'immigrants de moltes provinences, i hem après que l'immigrant com més prest i més plenament s'integra, més aviat pot exercir els seus drets com a persona i no es queda, simplement, com a convidat de segona.

D'aquí ve que demanem que la qüestió de la llengua , així com el projecte de l'educació, siguin objecte d'un gran consens, com a valors suprems dels col·lectius esdevinguts pobles. Que ja mai no es converteixin en factors de política conjuntural, que malmena aquell patrimoni més íntim i vertebrador d'un poble.

En definitiva, manifestam la nostra opció per sumar-nos a l'Obra Cultural Balear i a tantes persones i col·lectius, tan diversos, que se manifesten coratjosos per treure del debat polític aquells valors que són constitutius del poble de les Illes Balears des de fa prop de vuit segles.


No hay comentarios:

Publicar un comentario