Notícies de la Casa pairal dels mallorquins. Pregar a la Cambra santa. Teologia i espiritualitat de la Moreneta de Lluc.

jueves, 12 de marzo de 2015

XXXVI Trobada de Santuaris de Catalunya i Balears

Vic, 9 i 10 de març del 2015

Una cinquantena de persones ens reunírem a l’antic seminari de Vic, avui reconvertit en allotjament molt confortable i amb un bon servei. Fou els dies 9 i 10 de març. El grup de Mallorca ens havíem aixecat molt dematí per ser a temps a l’avió. Fórem els primers en arribar al lloc de trobada, tot i que haguérem de fer el trajecte de l’aeroport de Barcelona a Vic. Poc a poc anaren arribant els altres. La gran majoria, rostres coneguts d’anys passats. Algun ja fa 36 anys que és puntual a la cita anual.

El primer acte, la salutació del Bisbe de Vic Mons. Romà Casanova, seguit de la pregària inicial. Immediatament ens saluda el bisbe Agustí Cortès, delegat de la Conferència Episcopal Tarraconense i les Illes Balears per al Secretariat Interdiocesà dels Santuaris. Després el Director del Secretariat —que s’estrena, per cert— el P. Joan Mayol, monjo de Montserrat, fa la presentació de la trobada: el que farem i els objectius que volem aconseguir.

Una vegada acabats aquests prolegòmens escoltem ja la primera conferencia que té com títol “Evangelii Gaudium i els Santuaris” per Mn. Joan Torra, professor de la Facultat de Catalunya. La part més extensa de la seva aportació versà, però, sobre la renuncia del Papa Benet que es veu que impactà molt profundament el conferenciant. L’índex que se’ns donà era un indici de que la conversa estava ben preparada. I la va desenvolupà de manera entretinguda, amb paraules planeres i un to que convidava a l’escolta.

Ens trobem entorn de la taula per dinar. Gairebé no havíem acabat i ja ens criden per pujar a l’autobús. Hem d’anar a Prats de Lluçanès i Lluçà. Primer ens dirigim al Santuari de la Mare de Déu de Lurdes (Prats de Lluçanès), el primer amb aquesta advocació a l’Estat espanyol. Admirem la bella silueta blanca de l’Església i els entorns. Després cantem els goigs típics de l’advocació: “Del Sol diví bella Aurora....”

Després anem al monestir de Sta. Maria de Lluçà i allà trobem la taula parada per a un banquet digne de paladars exigents en qüestió d’art. L’arquitectura és romànica. El claustre i l’àbsida són de gran bellesa. Les pintures que es guarden al lloc són d’un romànic que camina decidit cap el gòtic. El frontal de l’altar és d’una estètica superior. Molt ben resolt el petit claustre adjacent. En aquest escenari d’ambientació romànica tinguérem una experiència de silenci i després celebràrem l’Eucaristia.


Els organitzadors ens sorprengueren quan ens feren escoltar les parts variables de la Missa del Papa Marcello de Palestrina i al final, el Magnificat de Victoria. La veritat sigui dita: pels comentaris posteriors, aquest tipus de música renaixentista, enllaunada i inacabable, no va ser del gust de la majoria. Es va fer més d’una broma innocent al respecte. I ens estranyà que els capdavanters del grup —tan liturgistes— preferissin fer escoltar una música pretèrita en lloc de cantar de viva veu en els moments indicats. Retornàrem al lloc d’allotjament per sopar, parlar una estona de manera informal i retirar-nos a l’habitació.  

Primera conferencia del dimarts, dia 10: “El Santuari, espai d’assossec, silenci i contemplació a través de la natura”. La dictà el benedictí Ramon Oranias. Fou seguida per un sucós col·loqui. En parlar del santuari com espai d’assossec, silenci i contemplació a través de la natura, deia:

El silenci, punt zero, sense retorn, a partir del qual s’enceta tot llenguatge. El santuari: espai privilegiat per a adonar-se de la presencia d’un mateix en si mateix. El silenci: un no-res que ens permet actuar en tot. El silenci s’experimenta, no es diu. L’espai silenciós, garantia d’una presencia? El santuari: un equilibri entre els estímuls dels factors exteriors i la germinació del món interior. El Santuari: una preciosa reserva de silenci fecund. Trobaràs més en la natura que en els llibres; la vegetació i les roques t’ensenyaran més que allò que pots sentir del mestre.

Acte seguit ens allunyàrem una mica per reunir-nos a la capella dels Dolors, lloc conegut per la processó que organitza la Setmana Santa. Escoltem les explicacions de rigor i celebrem l’Eucaristia que presideix el bisbe de Vic.

A les 16:00 el personal escolta l’última conferencia seguida d’una taula rodona: “Litúrgia i espiritualitat popular”. La ponència va a càrrec de Mn. Francesc Garcia, de la Facultat de Catalunya. Participen a la taula rodona Mn. Joan Perera (Núria), Manuel Soler (Lluc), M. Paloma Garcia (S. Josep de la Muntanya). Amb força atenció s’escolten les diferents experiències i descripcions del que es duu a terme als diferents santuaris.


Arriba l’hora de partir per al grup de Mallorca. S’ha de traslladar a l’aeroport de Barcelona i fer les gestions per pujar a l’avió. La resta encara es reuneix per a la conclusió. És a dir, per fer una valoració de com s’ha desenvolupat la trobada de dos dies i escoltar propostes sobre l’enfocament del tema l’any vinent, així com per fer llum sobre quin podria ser el lloc de la cita.   MSP
El grup de Mallorca

No hay comentarios:

Publicar un comentario