La Sibil•la: religió feta cultura

Els ´blavets de Lluc´ interpretaran avui la ´Sibil·la´ al Museu Reina Sofía

La primera reacció a la recent declaració per la Unesco de la Sibil·la com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat ha estat el record de la trentena llarga de Sibil·les escoltades, sempre corprès, des que tenc consciència d´anar a la celebració de Matines de Nadal, o reviure i rellegir la preciosa descripció de la Sibil·la que fa Mn. Llorenç Riber a La minyonia d´un infant orat. Després una passa més. Satisfacció, i de les fondes. Hem sabut fer diversos binomis: treballar i convèncer; respectar àmbits d´actuació i, alhora, realitzar col·laboracions generoses; Església i institucions; institucions i societat civil; iniciatives personals i treball d´equip. I això ens honora, i honora als qui han treballat de valent per aconseguir el reconeixement.

I, com no, una reflexió. La fe cristiana és l´única a tot el món que contempla com la divinitat es fa home com nosaltres, en la persona de Jesucrist, perfecte home i perfecte Déu alhora. És l´encarnació de Déu el fet decisiu que explica la raó profunda per la qual la fe cristiana s´ha expressat mitjançant multitud de manifestacions culturals al llarg dels segles. Podríem dir que cap llengua i cultura li és aliena. I, també, que la fe vivifica qualsevol cultura. La Sibil·la és una expressió cultural cristiana més que ha arribat als nostres dies des de la llunyana Edat Mitjana, com explica magníficament Francesc Vicens al seu llibre El Cant de la Sibil·la a Mallorca.
La Sibil·la neix al món dins un context exclusivament religiós nadalenc com a representació d´una realitat espiritual que es vol explicar, i és aquest context el que l´ha mantinguda amb vida en una espècie de relació simbiòtica. La Sibil·la acompanya una de les celebracions més importants a la litúrgia cristiana catòlica, la Missa de la Nit de Nadal, i és aquesta Eucaristia el marc natural i únic que dóna a la Sibil·la tot el seu significat i bellesa, de manera que no s´entenen l´una sense l´altra. Separar la Sibil·la del seu mitjà de subsistència semblarà a aquelles representacions del ball dels cossiers que es feien a alguns establiments turístics per entretenir els turistes. Possiblement, era maco i entretingut, però estava privat del seu significat tradicional i primigeni. Mancat, per tant, de la seva essència. Si en l´àmbit dels cossiers hem sabut recuperar la tradició i li hem retornat tot el seu significat, en el marc de les festes religioses i populars, no podem amb la Sibil·la actuar en la direcció contraria.

Ara que tenim en la Sibil·la una manifestació cultural reconeguda com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, el que hem de fer és conservar-la i estimar-la. Per a això se m´ocorren entre d´altres, dues propostes. La primera és fomentar el seu estudi des de les perspectives litúrgica, musical i històrica, així com potenciar-ne l´aprenentatge. En segon lloc participar d´aquesta manifestació cultural religiosa en el lloc on assoleix el seu significat ple i la seva màxima bellesa, és a dir, la Missa de la Nit de Nadal. Escoltar-la fora del seu context serà un bell exercici estètic però no farà, com deia, sinó restar-li la seva essència, és a dir, vulgaritzar-la i a poc a poc privar-la d´interès. Aquesta seria la primera passa cap a la seva desaparició.

MN. NADAL BERNAT DM 2.12.2010