El Centre de Recerca i Documentació Històrico-Musical de Mallorca té catalogades cinc sibil·les que actualment es canten a Mallorca: Manacor/A. Noguera, Lluc/B. Torres, Campos, Felanitx, Petra/J. Font; les podeu trobar al llibre de Francesc Vicens: El cant de la Sibil·la a Mallorca. Un fenomen emergent. (2004). Segons les darreres estadístiques la d´Antoni Noguera es canta a més de 50 parròquies de Mallorca i la de Bartomeu Torres a 7 parròquies. Aquests dos models Noguera/Torres foren editats dins un context de forta controvèrsia intel·lectual. Sembla que era per una forta rivalitat existent entre els dos mestres.
El primer imprès modern que es coneix d´una transcripció del cant de la Sibil·la, és la versió de l´Arxiduc Lluís Salvador d´Àustria que inclou al Die Balearen (1871). Aquesta variant estableix un fort paral·lelisme amb la transcripció que Bartomeu Torres i Trias (1840-1908) va incloure a l´Àlbum musical de compositors mallorquins (1894), i que segurament és anterior a la de l´Arxiduc, perquè l´aprèn d´un autògraf de Joaquim Sancho i Cañellas (1796-1863), Mestre de Capella de la Seu.
La segona transcripció és d´Antoni Noguera i Balaguer (1858-1904) i apareix a la seva Memoria de cantos, bailes y tocatas populares de la isla de Mallorca (1893). Aquesta versió serà reproduïda per Felip Pedrell, Joan Amades i Manuel Sanchis Guarner.
Els impressors posteriors van incorporant variants melismàtiques respecte a aquestes dues de Noguera i la de Torres. Les més significatives per la seva rellevància social són les que incorporà, Bernat Julià i Rosselló, a Cantos Religiosos (1955) amb dues transcripcions, la de Noguera, perquè era la variant més estesa, i la de la parròquia de Felanitx. I, en segon lloc, les que edità Miquel Julià i Prohens a Nadal a Mallorca (1968) la de Noguera, la de Lluc, la de les parròquies de Felanitx, Campos. Finalment, el Cançoner musical de Mallorca de Josep Massot i Planes (1876-1943), que no es publicà fins a l´any 1984, proposa quatre versions, estructuralment molt relacionades amb les esmentades, però amb petites variants melòdiques.
La seva influència és tal que, avui en dia, dins els cercles especialitzats, es parla de dues úniques variants: la d´Antoni Noguera, la Seu, part forana, Manacor, simple i santa ... que es canta d´una manera majoritària arreu de Mallorca; i la de Bartomeu Torres, Lluc, part de muntanya, carregada amb molts de "gorgoritos".
Dia 16 de novembre de 2010, sempre serà una data importantíssima per la història de la música diocesana i mallorquina. A Nairobi (Kenya) la nostra Sibil·la, símbol d´identitat de la nostra terra, fou declarada per la UNESCO, Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
JOAN PARETS I SERRA (Diario de Mallorca 19.12.2010)
No hay comentarios:
Publicar un comentario