Tres blauets que amb la seva vida i amb la seva mort deixaren santa memòria en aquest Santuari
(Ens faltava aquest post per a concloure l'especial de Novembre sobre alguns sants de Lluc, enterrats al seu cementeri ombrívol o a les carpetes de l'Arxiu del Santuari. En aquest mes recordarem el traspàs del P. Joaquim Rosselló i ,amb ell, els de tants de servidors de la Mare de Déu que ja veuen la seva Cara)
En la llarga història de gairebé cinc-cents anys de la nostra Escolania, alguns blauets han mort a Lluc baix la mirada maternal de la Moreneta i han rebut cristiana sepultura en aquesta Santa Casa
El primer blauet que volem recordar és de primeries del s XVII. De la seva vida sabem ben poca cosa; però si és vera aquella dita “Tal la vida, tal la mort”, sabem que va morir com un sant.
La seva vida fou exemplar i per això la missa exequial no fou la de difunts, sinó la de la Festa de l'Assumpció de la Mare de Déu.
Així trobam escrit en el Llibre d'òbits: “Dimarts a 21 d'Octubre de 1631 a una hota i mitja del dia morí en esta Casa de Nostra Senyora Gabriel Massanet, minyó de chor, fill de Miquel Massanet de campanet. Confessà, combregà i extremuncià i acabat d'estremunciar moria un sant. El dia antes li prengué mal i li durà 22 hores. Li feren sepultura amb música a la tarda i sendemà una missa d¡Assumptione. Nostre Senyor lo tengui en la glòria.”
Tengué sepultura en la tomba dels Col.legials.
L'altre és de temps més proper. D'ell tenim la vida escrita pel P. Miquel Rosselló amb el títol Un niño angélico José Perelló. Així descriu el moment de la seva mort: “Una alegría extraordinaria y sobrenatural apareció en su rostro que se puso hermosos como el de un ángel. Sus ojos brillaron como dos luceros refulgentes y en sus labios se dibujó una sonrisa bienaventurada” (...) “el ángel había volado al cielo. La Santísima Virgen bajó a recogerlo cerca de las dos y media de la tarde del 22 de octubre de 1915. a un tiempo dijeron aflijidos y consolados los Padres del Santuario: 'Ha muerto Perelló, ha muerto santamente'”.
Havia nascut a la vila de Llubí el dia 18 de febrer de 1901 i les seves despulles es guarden (descansen)en el cementeri de Lluc.
El llibre de la seva vida té 111 planes i conta molts fets edificants. Entre aquests en recordam aun: Un canonge de La Seu de Mallorca, que després fou bisbe, saludant els Blauets els preguntà: “Quin és el més bon al.lot de tots vosaltres?” tots a la una li varen respondre: “En Josep Perelló, en Josep Perelló”
El darrer que des de Lluc pujà al cel fou en Joan Ferrer Pons, de Búger, el 22 d'abril de 1959.
Era germà bessó del també blauet Pere Ferrer Pons, que fou president de l'Associació d'Antics Blauets durant un determinat període.
La seva vida és comparada a un lliri blau tallat per anar a florir eternament a la presència del Senyor.
I un inspirat poeta cantà la seva mort amb un bell poema del qual són aquests versos:
“Y tú cantas por los cielos...
feliz de poder mirar
tan de cerca allá , su cara
en eterno Matinal”
Les seves despulles estan guardades en el Cementeri de Lluc.
Bartomeu Pericàs, msscc
No hay comentarios:
Publicar un comentario